Pol Bru
QUI SOC?
Aquest sóc jo quan era petit, i les persones em deien "el petit gran home". El primer dia que vaig entrar a l'escola, al sortir-ne, li vaig dir a la meva mare: "Aquí no vull que m'hi tornis mai més." I així va ser, perquè em posava malalt dia sí, dia també. Des d'aquell moment, vaig tenir una relació conflictiva amb l'escola, perquè per a mi era com estar dins d'una presó. De petit era un nen difícil per als meus pares, ja que era molt inquiet i m'agradava descobrir totes les coses.
Saps què vol dir això, oi? Que no vaig parar fins que vaig posar els dits dins de l'endoll. Volia descobrir per a mi mateix com funcionava la vida.
A mesura que vaig anar creixent, el conflicte amb l'escola va anar augmentant, i la veritat és que no m'interessava gens. A més, tenia dificultats que es van convertir en petits traumes. Va arribar al punt que, a causa de la pressió social, vaig començar a pensar que el meu problema era que era tonto i que no donava més de si.
Per sort, un professor va adonar-se que era intel·ligent però que tenia algun problema, i em van fer una prova d'intel·ligència per a persones amb dislèxia. Aquesta prova em va canviar la vida. Va resultar que no era ximple; tot el contrari, estava per sobre de la mitjana. Aquell dia vaig poder respirar tranquil, i també vaig descobrir que tenia una dificultat per a l'estudi que era la dislèxia, i que havia de canviar la meva manera d'enfocar els estudis.
Durant la meva joventut, em vaig fer conscient de dues coses: que no volia passar pel tub com tothom i que això m’havia generat alguns traumes. No encaixar en la societat i no seguir les normes té un preu quan ets un nen.
Així que, en la joventut, em vaig tancar sobre mi mateix, vaig començar a fumar marihuana tot i tenir asma. Per sort, no he estat mai una persona descontrolada i, bé, vaig anar fent.
Però el meu cor estava trencat i vaig començar a viure en una espècie de depressió i decepció amb el món.
No entenia per què la gent es feia mal a si mateixa, es tractava malament entre els que estimaven, per què hi havia guerres… I tot el que implica la malaltia humana.
Als 20 anys, em va passar una cosa que em va començar a encarrilar cap al bon camí. Estava al Fnac i em van pillar robant; havia canviat les etiquetes d'uns quants productes per pagar molt menys del que valien. La suma de diners era important i, no sé per què, vaig decidir no pagar la multa. Aquell dia vaig sortir d’allà arrestat amb manilles i vaig acabar a la comissaria. (Veient-ho amb perspectiva, crec que allò estava escrit.)
Vaig tenir un judici i vaig pagar la multa.
Però el més important és que en aquell moment em vaig preguntar: "Pol, què estàs fent amb la teva vida? Quin és el camí que vols escollir? Vols continuar així i acabar a la presó?". Des d’aquell dia vaig decidir que no tornaria a robar mai més i que seguiria un camí honest. I així va ser. I les coses van començar a canviar.
Als 24 anys va començar el meu viatge espiritual. Van aparèixer dues de les persones més importants en la meva vida, que em van encarrilar i ajudar en el meu camí espiritual: la Xell i la Marina.
Poc temps després de néixer la Marina, vam anar al Nepal.
Allà em vaig treure el títol de professor de ioga. En tornar, vaig començar a fer classes de ioga i vaig descobrir que tenia talent i que havia nascut per acompanyar les persones en el seu desenvolupament personal. A partir d’aquí, vaig començar a estudiar com un boig tot el que tenia a veure amb el nostre funcionament intern. Fins al dia d'avui, he anat acumulant títols i coneixements.
Fa cosa de dos anys, mentre m’aplicava un protocol del mètode Bru, vaig tocar una tecla que em va canviar. Era un protocol per acceptar-me i acceptar la meva vida. Una cosa en el meu interior va fer un clic, i des d'aquell moment vaig començar a veure i percebre les coses d'una altra manera. Des d’aleshores visc amb una pau profunda en el cor, gratitud i amor per la vida.
Tinc la capacitat de mantenir la meva consciència en dos estats: el de la meva personalitat i el de l'esperit. La personalitat és la que viu les coses mundanes i és afectada en alguns moments segons l'experiència que viu. En canvi, l'esperit és el que està fora de la dualitat i de la matèria, i entén la vida des de la pau i l'amor, comprenent totes les parts. Aquest últim és el que em dona la capacitat de poder accedir a un coneixement vast i infinit que va més enllà de la persona, i al qual accedeixo a cada moment depenent de la situació en la qual em trobo.
En l’àmbit personal, quan la meva persona es veu afectada per algun esdeveniment, cerco la solució fins a tornar a l'estat de pau, i gràcies a l'esperit es torna una cosa senzilla, fàcil i ràpida. Entrar en aquest estat de pau profunda ha fet que no vulgui ni pugui suportar estar fora d'ell. L'absència de pau és quan hi ha conflicte, i quan estic en un conflicte faig tot el que és necessari per retornar a la pau.
Aquesta capacitat d'estar connectat a l'esperit és el que, avui dia, em permet guiar amb èxit les persones que em demanen ajuda per aconseguir els seus objectius i metes, com ara la salut, el benestar o la felicitat.
